quarta-feira, janeiro 6

Cantar a les pequeñes forgaxes del cielu.


¡Forgaxuques de xelu!,
qu'esnaláis llibremente pel cielu,
cubríi col vuesu visu'l tarrén,
allumái la nueche con bravén.

Óyense les persianes espertar,
les ventanes se cegar,
¡les ñarres tornen roxes,
les manes gueten guantes!

¡Garabaya de cutu!,
que de l'iviernu yes el so frutu,
dibuxa una nueva ciudá,
¡Que ñeve con ganes y maldá!

Eses migayines de ñube que me faen alcordame de ti y de les to zunes.

6 comentários:

kleurrijke dica. disse...

Nononononono
que no ñeve!

Marina disse...

sí señor, asturiano!! me mola un montón, así da gusto! :)

Alex Maladroit disse...

Oi, gracies!

Marina disse...

jijiji, nun tengo gatu! ;)

Marina disse...

Nubes.

Anónimo disse...

Y la luna decapitada solloza en todas las albas...